"UN PAIS PARA COMERSELO" TELEVISÓN ESPAÑOLA

Us enllaço un petit reportatge que hem van fer el de Televisión Española, en el magnific programa "un Pais mara comerselo". Jo surto al minut 41.

http://www.rtve.es/television/20111004/pais-para-comerselo-ensena-paisajes-gastronomia-tarragona/466020.shtml

UNA ALTRE DEMOSTRACIO: CONESA

El poble de Conesa (Conca de Barberà), és un d'aquells pobles, que una vegada l'has visitat, sempre et queda en el record. Es un veritable meravella medieval. La gent de Conesa, es oberta, participativa, amb ganes d’aprendre coses noves, i molt acollidora.

Us recomano, que si passeu algun dia a prop de Conesa, entreu visitar el poble.

Noticies retrasades

A vegades la vida et dona sorpreses molt agradables. Un dia d'abril em van trucar la Montse i el Salvador, propietaris d'una tintoreria a Vilafranca del Penedès, Tintoreria Cal Juncosa . Resulta que la seva tintoreria, complia ni més ni menys, que 100 ANYS,  i volien celebrar-ho. Així que el dia 27 d'abril, les olles, les plantes, les llanes i jo, tots cap a fer una demostració de TINTORERIA. Va ser molt, però que molt agradable. 

Primer ens van fer una entrevista a Radio Vilafranca, al Salvador, propietari de la tintoreria, la planxadora de molls i jo.

Desprès, la festa va sortir al carrer, davant la tintoreria, hi havien mobles antics, decorats amb roba antiga, ben planxada i blanquejada. Planxes, molls, taules de planxar, tot antic i decorat amb molt de gust.

La planxadora amb els molls, planxava a l'antiga i jo en un costat, amb la meva parada de plantes i llanes, tenyia també a l'antiga amb les meves olles.

Van passar molta gent, fins i tot una classe de nens, els quals els hi vaig fer una petita explicació. 

Va ser un dia d'aquells que sempre recordaré, per l'amabilitat en que tothom em va tractar, per l’interès que va despertar el que jo feia, i per la Montse i el Salvador, grans amfitrions de la festa.

DIFICIL .. DIFICIL

Amb els anys que fa que tenyeixo, encara no he aconseguit treure una tonalitat vermellosa de la roja, sempre queda de color taronja. Ni la quantitat de roja, ni la temperatura de l’aigua, ni punyetes…. res, color taronja!!

Una vegada vaig aconseguir un color vi, però resulta que va ser tot una sorpresa i la veritat... no se ni com ho vaig aconseguir, misteris de la naturalesa. Potser va ser l’aigua, la temperatura o la roja....., no he sabut mai com ho vaig aconseguir.

Aquests dies també he filat, vaig comprar a la Mar (tejoloquehilo) una llana molt bonica de tonalitats verdes i l’he barrejat amb fibra que li dona brillantor. Hem van agafar les ganes de filar una vespre que tenia els nens sopant, va ser com un rampell, vaig tenir la necessitat de posar-me davant la filadora, i amb menys de mitja hora ja ho tenia tot filat. Era la segona madeixa que feia, o sia, que jo soc súper novella, però la intenció que tenia era fer molts gruixos i moltes textures,  una “handspunt art”!! que per les que no ens sabem gaire, doncs dona resultats, ja que no hem de fer tota la fibra amb el mateix gruix. Tinc en ment fer alguna cosa amb aquest fil, però encara ho he d’acabar de  lligar, i segurament hauré de demanar consell a la Rosa de “horas perdidas”

1. 
   

Holi: Festival de Colors

Quant arriba la primavera a la Índia, els primers dies de lluna plena, la gent surt al carrer a celebrar la Festa de la Pluja de Colors. Ballen, canten i es tiren aigua amb pols de colors.

Preferiblement vesteixen de blanc per que els colors ressaltin més damunt la roba, i queden tots com “uns arcs de Sant Martí!!!”

No se, si els colorants que utilitzen son químics o vegetals, però he llegit en algun article, que les autoritats han demanat que els colorants siguin d’origen vegetal, ja que els d’origen químic, som més difícils de netejar i podrien resultar tòxics.

Aquesta festa es una de les coses que m’agradaria poder celebrar algun dia, però mentre no es presenti l’oportunitat, ho he celebrat a la meva manera, amb les meves llanes de colors naturals. 

Bon Holi a tots!!!!!!

Nous banys de tints naturals

Un dels banys de tint que he probat, ha estat amb la fusta de l'arbre tropical anomenat Pal de Brasil, ha donat un color precios.
He posat les virutes amb remull dins d'aigua, durant un dia (100gr)
Amb 200 grams de llana mordentada, una hora a 60 graus.
Un segon bany també una hora a 60 graus.
Cal destacar que del primer bany al segon, el tint queda molt agotat, i la segona tintada el color es molt més fluix.

Un altre bany ha estat amb llana ja tenyida amb gavarró (Reseda) i un bany de indigo, el resultat verd.

LLANA

Quant vaig començar en el mon de teixir i de tenyir, fa uns 15 anys, aconseguir llana, era quasi una odisea.  

La llana catalana era inexistent i la llana espanyola era massa aspre. Així es que la llana que utilitzo és comprada a Alemanya.

Fa uns dies he comprat llana del Obrador Xisqueta, llana de ovella catalana.

No es tant suau com la que compro a Alemanya, sobretot la llana "merino", però aquesta del Pallars, desprès de passar per el procès de mordentar, ha quedat força suau.

ENTREVISTA A COM.RADIO

Fa uns mesos, el programa  "Amunt i Avall", presentat per Pilar Armengol, de l'emissora de ràdio COMRàdio, és va possar en contacte amb mi, per fer-me una entrevista sobre la meva trajectoria com artesana.
Aquí us l'enllaço http://comradioblocs.com/amuntiavall/2011/01/02/la-teixidora-monica-fontanilles-ens-explica-els-secrets-del-seu-ofici/
(uffffff !!!!!!! això de parlar no es el meu fort, pero s'ha de fer de tot en aquest mòn !!)

UN HACKLE. UN QUE...????

La Mar http://www.filatama.com/ i jo vam estar de fira a l'Espluga de Francolí. Vaig tenir l'oportunitat de veure i apendre a filar una mica, mirant com ho feia la Mar i escoltant les seves expertes explicacions.
Així es que vaig decidir que tenia que intenar filar. Us he de dir que hem feia respecte posar-me davant la filadora. Jo crec que no es fàcil, però tampoc díficil. És molta i molta pràctica.
Vaig buscar per YouTube, alguns vídeos de filar i de casualitat hem trobo amb un "artefacte" que hem crida molt l'atenció, un Hackle. I començo a investigar.....
Un Hackle, es com una pinta, amb unes pues molt llargues que permeten barrejar diferents fibres i colors, per desprès obtenir una metxa per filar, ja pentinada.

Hi ha Hackles molt macos, de fusta i que les pues son claus, fins i tot n'hi ha que tenen les pues d'alumini.
Però jo per provar a veure com anava la cosa, he demanat al meu pare que fes uns forats a un tros de fusta, per clavar-hi unes pintes de cabell, i dos sergants per agafar bé tot el conjunt. A l'hora d'estirar la llana per fer la metxa, (hem sembla que ni diuen DIZ), he utilitzat un tap de plàstic, que pertany a un got gran, que els meus fills utilitzen per veure la llet a l'hora de esmorzar. Ja veieu, tot casolà!!!
He triat llana ja pentinada, de tonalitats verdes, i he utilitzat el Hackle per barrejar els colors. Ara només hem queda posar-me davant la filadora a veure que quin fil surt.
Aquí teniu el meu !!! Lletj però barat, i de plàstic!!! Les fotos del procés:

Un tros de fusta+les pintes+sergants= Hackle

Barrejant la llana

Estirant la llana per el forat del tap de plàstic.

Sempre queda una mica de llana a les pues

La llana de la dreta, es el resultat, els dos colors barrejats.

Us enllaço alguns vídeos bastant il.lustratius.
http://www.youtube.com/watch?v=A80mAQKNqQo&feature=relatedhttp:
http://www.youtube.com/watch?v=d8u_Or5vIrM&feature=related

Ah!!! i si voleu fer-vos un hackle aquí teniu un enllaç on ho explica: http://yarnzombie.net/Travis/?page_id=87

Exposició

Una vegada més els artesans de Valls hem exposat les nostres obres, aquest cop amb motiu dels les festes que es celebren cada deu anys, en honor a la Verge de la Candela.

Es un xal de llana de color blau (es el color que representa la festa). El bust on esta exposat l'he decorat amb candeles. Aquestes candeles estan lligades amb la llana que he utilitzat per fer el xal, amb uns llaços que fan l'estructura molt original. També he utilitzat una candela per fer de fermall.

Aquest passat any també es va celebrar a Valls, els 800 anys de Mercat. Un dissabte de mercat vam trobar una noia que tallava fruita i verdures per fer tot tipus de coses, com aquesta ovelleta, que la llana era una coliflor. Una xulada!!!

Fa uns parell de mesos també vaig recollir les llavors de l'indigo Japanese, i hem va fer molta gracia veure que les fulles hi habien parts on es veia el color blau. A la foto no se si ho podreu apreciar. Ara plantaré les llavors que he recollit i intentaré tenyir amb les fulles aquesta tardor.

Desitjos per un nou any

El millor que un pot desitjar per l'any nou son, feliços ensurts, maravelloses alarmes, somnis imposibles, desitjos incofessables, verins no del tot mortals i qualsevol embolic imaginari en nits suaus i plàcides, de manera que el costum no et sotmeti a una vida avorrida. Que et passin coses diferents, com quant un era infant.

Escrit per Manuel Vicent