dimecres, 24 de novembre del 2010

FEINA FETA

Us vull mostrar en que he estat treballant aquest ultim mes.
He acabat la manta de nen, he fet com un kit per acompanyar el regal, la manteta, un zing-zing de la Mònica Guilera (cistellera) i una pastilla de sabó de la Mireia (Mas Pastó). Es podrà comprar tot junt o per separat.


Properament faré una manteta de color rosa, tenyida amb cotxinilla del Perú. Aquesta cotxinilla arribada del Perú, és molt més petita de la que vaig comprar a Canaries, i el color que dona és molt més pàlid. Tenyeix una gama de roses, no he pogut treure el color granate d'aquestes mini cotxinilles. Tot i que el color rosa, no es un dels meus preferits, he de dir, que aquest el trobo d'allo més dolç i bonic.

Aquesta bufanda de varies textures de llanes, esta tenyida amb indigo i cotxinilla del Perú. Blaus, roses i liles. La vaig teixir a la demostració d'ofici, que vaig fer al poble de Vilarodona.








Per últim aquesta bufanda de llana i cotó, per la próxima primavera. En aquesta ocassió el tint no es natural.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

NOUS PROJECTES

De cara a les festes nadalenques, estic preparant un regal per a nadons molt artesà.
El projecte és una manta d'uns 80cm x 70cm, teixida amb llana i tenyida amb tints naturals.
He començat per una de color blau, tenyida amb indigo i una barreja de textures de llana.
Desitjo ja veura-la acabada!!!!



dimarts, 7 de setembre del 2010

TENYIT AMB FULLES DE BEDOLL


Aquets dies he tenyit amb fulles de bedoll. El resultat ha estat del tot satisfactori, un color groc or.
El bedoll es un arbre de tronc esvelt que pot arribar a l'alçada d'uns 25 metres. Creix a les muntanyes o en zones temprades de l'hemisferi nord.
El que destaca més del bedoll es la seva escorça d'un color gris-plata, que es trenca en làmines a mesura que l'arbre es fa gran.
Les fulles son triangulars i dentades, contenen un elevat porcentatge de tanins, per aixó tenyeixen de groc.
Com a cursiositat d'aquest arbre, podriem dir que es l'arbre nacional de Finlàndia i es costum en aquest país d'oferir com anell de prometatge, un anell d'escorça de bedoll, abans de lluirar-li l'anell difinitiu a la novia.
Del bedoll s'en pot fer pasta de paper, adob, llenya per el foc, eines de treball, com a aillant ja que resisteix molt l'humitat, medicaments, pintures i altres aplicacions indústrials, gominoles (no produeix càries), aliments per a diabètics. Vaja que a part de tenyir amb les fulles i l'escorça, es un arbre que s'en aprofita tot.
La recepta que he fet servir es:
* 100 grams de llana x 100 grams de fulles seques (tallades a bocins)
* Llana mordentada amb, 6 grams de cremor tarter + 21 grams d'alum (formula per 500 grams de llana)
* Un dia les fulles amb remull (aigua+fulles)
* Bullir l'aigua i les fulles 1 hora a 90 graus, i deixar un dia en repòs.
* Colar la barreja, perque les fulles no es barregin amb la llana, i del caldo obtingut, introduir la llana i calentar a 60 graus una hora i deixar en repòs un dia.
Al treure la llana ja tenyida he notat que s'ha de esbandir molt, fins que el groc queda d'aquest color tant bonic.

dilluns, 30 d’agost del 2010

PONXO / PONCHO



Aquest es un ponxo quadrat. Son dos xals cosits per la part superior deixant una obertura per les espatlles, per passar-hi el cap. A la part de a baix s'ha de posar a l’alçada de les caderes i es subjecta amb dos ganxets invisibles un a cada costat, perquè el ponxo no tingui caiguda, sinó que es sostingui a l'alçada de les caderes per donar-hi volum.
Esta teixit al teler, l'ordit es de llana amb una torsió de fil de cotó, i la trama es de moher. A la part superior hi he afegit unes flors de ganxet, fetes per la meva mami (gràcies mama, ets un solet!!!!) per donar-hi un toc més dolç al ponxo.
El vaig presentar al Premi Barbat, que es va celebrar el passat mes de maig. Però aquest cop no va ser guanyador. Dos anys seguits no pot serrrrrrr!!!!
Us diré que es molt agradable de portar, ja que la llana es de allò més toveta, i abriga molt, ideal per l'hivern.

Espero que us agradi!!!!

dilluns, 12 de juliol del 2010

TOTS ELS BOTONS


La Beth, cantant catalana, ha fet un nou disc en català, que es titula "segueix-me el fil", Una manera preciosa de dir-li a algú que l'estimes, amb l'argot del nostre mon de fils, llanes, agulles, repunts, ... us enllaço el vídeo clip, que es molt bonic i el seu blog: www.bethrodergas.blogspot.com

dissabte, 3 de juliol del 2010

ARTACTIU: artesans de l'Alt Camp


Durant les festes de Sant Joan, l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp, hem iniciat unes exposicions en varis locals de Barri Antic de Valls, per potenciar aquest i al mateix temps per mostrar la nostra artesania.
Ha estat una experiència molt positiva, durant les festes han passat molta gent a visitar-nos i a felicitar-nos per les nostres creacions.
He tingut unes companyes de local, extraordinàries, unes creadores magnifiques, la Teresa (www.lesulldes.blogspot.com), amb els seus meravellosos esmalts, l'Astrid una orfebre de primera i la Rosalia amb els seus esmalts.

Hem sembla que tornarem al Barri Antic de Valls una altre cop!!!!

UNA FILADORA NOVA


Fa uns dies va ser el meu aniversari, i hem vaig fer un regalet. Una filadora.
La historia de com vaig arribar a comprar-me la filadora es ben bonica.
Un dia de casualitat navegant per internet vaig anar a "segundamano" i vaig buscar a "ruecas", a veure si algú tenia alguna filadora per vendre, i si !!!, ni havia dues que estaven força bé. Al trucar per informar-me del preu i de tot, va resultar que la persona que venia la filadora, també era teixidor, en Miguel, un extraordinari ésser humà. Resulta que en Miguel està jubilat i li encanta teixir, així es que els seus teixits els lliura a una ONG, perquè els posin a la venda, una feina totalment altruista i d'admirar.
Doncs la filadora va arribar, es preciosa i va super bé. En Miguel la va comprar a Alemanya ja fa anys, i no hi havia filat mai.
Gràcies Miguel!!!

divendres, 4 de juny del 2010

IKAT

Pluja de colors, es el nom d’aquest "tapís" fet amb teler de baix llis i amb la tècnica d'IKAT.
Esta teixit amb lli natural i tenyit amb tints Iberia i Dylon.
Un cop dissenyat el tapís, calculant la llargada i l'amplada, el numero de fils per centímetre, i calculant molt bé l’espai que ha de quedar sense tenyir, es procedeix a fer l'ordit.
Però aquest cop, abans de treure els fils de l'ordidor, amb un fil de cotó es lliga ben fort la part que on no es vol que hi penetri el color. En aquest cas vaig haver de fer quatre ordits un per cada color.
Desprès ja podem començar a tenyir l'ordit amb els diferents colors. Agafem primer l'ordit d'un color l’introduïm dins l'olla amb el pigment, i el tint penetrarà al lli que està descobert i no passarà al que esta tapat amb el fil de cotó.
Desprès muntem l’ordit al teler, intentant que els fils no es moguin gaire de lloc, si no, es desquadrà el dibuix, que en aquest cas son els quadrats blancs.

Desprès teixim la trama amb el fil de lli de color natural, i quant arribem al tros on no hi ha color, sorgeixen els quadrats blancs.

A part vaig teixir amb cada color uns trossos, que es van utilitzar per folrar un quadrats de cartó ploma que estan sobreposats a la part de baix del tapis.
Aquest tapís va ser seleccionat per el Jurat del Premio Caja de Jaén per formar part de l’exposició que es va dur a terme l’any 2007.

dijous, 27 de maig del 2010

LA REINA CATALANA, BLANCA D'ANJOU I EL CORALL

Fa uns dies vaig llegir la notícia que havien obert la tomba del Rei Jaume II el Just i de la seva segona muller, Blanca d'Anjou, al Monestir de Santes Creus (Alt Camp). S'ha promogut la restauració i l'investigació de les restes trobades de la Reina, per poder confirmar la seva mort, així com reconstruir una imatge del seu rostre i esbrinar més detalls de la seva vida.
Qui era la Reina Blanca d'Anjou?
Va néixer el 1283 i mori al 1310. Era filla del Rei Carles II el Coix, rei de Nàpols i de Maria d'Hongria. Es casa amb Jaume II, fill de Pere el Gran i nét de Jaume I, reis de Catalunya i d'Aragó, quant ella tenia l'edat de 12 anys i ell 28 anys. La Reina va donar a llum el seu primer fill als 13 anys d'edat, va morir a l'edat de 27 anys, desprès de donar a llum el seu desè fill. (Mare meva com canvien el temps........)
Tot això ho explico, perquè dins la tomba de la Reina Blanca, s'ha trobat part d'una joia o element d'ornamentació. Es tracta d'una petita peça en forma de creu construïda per peçes de corall, lligades amb un fil d'aliatge de coure i plata, que devien formar part d'un collar o braçalet.

En les creences d'aquella època, l'edat mitjana fins i tot en l'època moderna, el corall fou considerat un amulet de protecció davant tota mena de mals averanys i malalties, però sobretot, un protector dels infants.
Fa alguns anys vaig llegir en algun dels meus llibres de cromoterapia i de colors, exactament el mateix, que el corall era un amulet de protecció.
Es curiós ja que han passat més de 725 anys des de les hores i jo també porto una peça de corall per allunyar els mals auguris.
El temps no canvien pas tant........!!! o si?

dilluns, 24 de maig del 2010

Llavors / Semillas

Avrilia, me ha preguntado donde puede encontrar semillas de Isatis. En este enlace se puden comprar algunas semillas de plantas tintoreas: www.wildcolours.co.uk.
En unas semanas voy que recolectar las semillas de mi Isatis, si alguien quiere algunas semillas me lo decis, que os envio por correo postal.

dijous, 13 de maig del 2010

Resultats negatius

Les llavors que vaig plantar d'Indigo Japanese i Herba Pastel, han estat del tot negatives. Les llavors de Japanese van sortir molt rapidament, però algun insecte va trobar molt delicioses les fulles, i va fer net. No m'en va deixar ni una per mi. Ara a la desesperada he plantat tres llavors, que tenia reservades per alguna urgència. A veure que pasarà, aquest cop protegiré les torretes on estan plantades les tres llavors amb una mosquitera, perque no pugi entrar cap insecte devorador de fulles d'indigo.

dimecres, 28 d’abril del 2010

Herba pastell (Isatis tinctoria)


La fotografia de la Herba pastell, parla per si sola. S’ha fet alta i voluminosa. Esta colossal, exorbitant, gegantina, immensa, .... esta la pobreta que no s’aguanta de tant gran que s’ha fet. La brisa d'aquests dies la fa tombar.
A veure si aguantarà fins a recollir les llavors.
El meu objectiu és, amb les llavors obtingudes fer una plantació, de unes 10 Isiatis, per recollir-ne el primer any les fulles i fer-les servir per tenyir.

Al peu de la Herba pastell, un grup de Reseda (Gavarró). La Reseda van ser plantades fa un any, i ara ja comencà a sortir la tija del centre, per iniciar la floració.

dilluns, 19 d’abril del 2010

NOVES ADQUISICIONS


Ara que s'acosta Sant Jordi, us vull ensenyar els dos llibres que m'he comprat, un de tenyir i l'altre de la història dels tints, més concretament de la cotxinilla.
Fa un parell d'anys buscant informació de la cotxinilla per internet, vaig descobrir el llibre "A PERFECT RED" (Un Rojo Perfecto). De seguida vaig veure que era un bon llibre per coneixer la història de la cotxinilla. L'autora ha escrit una història dramàtica i entretinguda del món, des dels conqueridors espanyols fins a l'invenció dels tints sintètics. Ha realitzat una investigació meticulosa, amb estil i vigor. Amb misteris històrics, amb personatges fascinats que ens portaran de viatge al llarg dels segles i dels contintents.
Aíxí és que em vaig posar en contacte amb l'autora per si tenia previst fer-ne la traducció al castellà. La resposta va ser negativa. Transcorregut un any, vaig tornar a posar-me amb contacte amb Amy, la qual molt amablement hem va indicar que la Universitat de València, estava traduint el llibre. Durant uns quants mesos els de la Universiat, m'han anat informant de l'evolució del llibre, que finalment m'ha arribat aquest cap de setmana.
El segon llibre és també una joya. Es titula "The complete guide to natural dyeing".


He de remarcar la bona presentació i les bones fotografies. Hi podem trobar des de la tècnica del mordentant, fins una guia del color, moltes tècniques per tenyir, com ara el batik, la tècnica Ikat, o la tècnica estil hippy "Tie dye",i esclar, les formules per tenyir amb una quincena de plantes i la cotxinilla.
Bon Sant Jordi a tothom!!!!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Tenyir amb Indigo

Blau i verd son els colors que he aconseguit amb l'Indigo. Seguint al peu de la lletra les instruccions de la meva gran amiga tintorera, Edith Schaar, he tenyit amb la pols d'Indigo (herba pastel) i els resultats han estat espectculars.
Amb 16 grams d'Indigo he aconseguit tenyir unes 12 madeixes de llana, i crec que encara no s'esgotat el tint. Així es que, guardaré un dies el liquid d'Indigo, per fer més madeixes de verd, que resulta de tenyir una madeixa de groc + blau. I madeixes de color lila, que resulten de tenyir una madeixa de granate + balu.

Tenyir amb Indigo, podriem dir que es com fer magia, s'introdueix la madeixa de llana dins l'olla un minut, i quant treiem la madeixa de l'olla, primer es de color groc, i de cop i volta, el color va cambiant, a verd i despres a blau. Magia!!!!!

dissabte, 10 d’abril del 2010

Una nova joguina i tints naturals del Perú !!!

Ja m'ha arribat del Perú la filadora, amb una varietat de tints naturals peruans per tenyir.

Un tint anomenat la Malluca (en llengua aymara) i el nom científic "Muehlenbeckia volcanica": Es una excelent planta tinctòria de la qual s'obte un intens color blau. S'habia utilitzat en el tenyit de textils en la cultura prehispànica com Paraques e Inques.

Un altre anomenat Molle huiñan en llengua quechua i nom científic "Schinus molle": tenyeix de color groc.

La Tara, nom científic " Caesalpinia spinosa", te una gran concentració de tanins, per tant donarà color groc i servirà per modificar el color i mordentar.

Un quart tint, no ha vingut marcat amb el nom, aleshores no puc saber quin es, nomes que fa un color vermellos, per les primeres proves que he fet. Tant pot ser Roja, com Antaco o Ratania.

I el quinè i ultim tint, la reina dels tints, la cotxinilla.

Isatis tinctoria: Herba Pastel

Ara fa un any, més o menys, vaig plantar deu llavors d' Isatis. Els recipients amb les deu llavors van estar fins a mitjans de juny a la terrassa de casa, que durant aquests mesos de primavera, te una mitjana de 18 graus. Així que les Isatis van creixer rapidament i es van posar d'alló més maques. Però va arribar el dia de plantar-les a l'hort, i de les deu llavors, només m'en van sobreviure una (quina ràbia). Durant tot l'estiu la vaig mimar molt, regar, que no li toques molt el sol, ja que vaig notar que amb el sol directe les fulles es deshidrataven.
Per sopresa meva, ha superat aquest hivern que hem tingut, una nevada suau, molt de fred, poc sol, molt de vent, molta pluja.... Tot i així, ha sobreviscut, i ara està espectacular.

Aquests dies he tornat a plantar llavors, deu llavors d' Isatis, i deu d'Indigo japanese. Però aquest cop, els recipients amb les llavors estan a l'exterior, cara sud-est (sol de matí). La meva gran incògnita és si les Isatis, creixeran a l' exterior o necesitaran una temperatura superior. Us tindrè informats de l'evolució.

dimarts, 30 de març del 2010

Vestit de nuvia

Aquest vestit de nuvia, es d'alló més original. Esta fet amb la llana de les ovelles que cria la nuvia. Te una granja d'ovelles llaneres.