Herba pastell (Isatis tinctoria)

La fotografia de la Herba pastell, parla per si sola. S’ha fet alta i voluminosa. Esta colossal, exorbitant, gegantina, immensa, .... esta la pobreta que no s’aguanta de tant gran que s’ha fet. La brisa d'aquests dies la fa tombar.
A veure si aguantarà fins a recollir les llavors.
El meu objectiu és, amb les llavors obtingudes fer una plantació, de unes 10 Isiatis, per recollir-ne el primer any les fulles i fer-les servir per tenyir.

Al peu de la Herba pastell, un grup de Reseda (Gavarró). La Reseda van ser plantades fa un any, i ara ja comencà a sortir la tija del centre, per iniciar la floració.

NOVES ADQUISICIONS

Ara que s'acosta Sant Jordi, us vull ensenyar els dos llibres que m'he comprat, un de tenyir i l'altre de la història dels tints, més concretament de la cotxinilla.
Fa un parell d'anys buscant informació de la cotxinilla per internet, vaig descobrir el llibre "A PERFECT RED" (Un Rojo Perfecto). De seguida vaig veure que era un bon llibre per coneixer la història de la cotxinilla. L'autora ha escrit una història dramàtica i entretinguda del món, des dels conqueridors espanyols fins a l'invenció dels tints sintètics. Ha realitzat una investigació meticulosa, amb estil i vigor. Amb misteris històrics, amb personatges fascinats que ens portaran de viatge al llarg dels segles i dels contintents.
Aíxí és que em vaig posar en contacte amb l'autora per si tenia previst fer-ne la traducció al castellà. La resposta va ser negativa. Transcorregut un any, vaig tornar a posar-me amb contacte amb Amy, la qual molt amablement hem va indicar que la Universitat de València, estava traduint el llibre. Durant uns quants mesos els de la Universiat, m'han anat informant de l'evolució del llibre, que finalment m'ha arribat aquest cap de setmana.
El segon llibre és també una joya. Es titula "The complete guide to natural dyeing".


He de remarcar la bona presentació i les bones fotografies. Hi podem trobar des de la tècnica del mordentant, fins una guia del color, moltes tècniques per tenyir, com ara el batik, la tècnica Ikat, o la tècnica estil hippy "Tie dye",i esclar, les formules per tenyir amb una quincena de plantes i la cotxinilla.
Bon Sant Jordi a tothom!!!!

Tenyir amb Indigo

Blau i verd son els colors que he aconseguit amb l'Indigo. Seguint al peu de la lletra les instruccions de la meva gran amiga tintorera, Edith Schaar, he tenyit amb la pols d'Indigo (herba pastel) i els resultats han estat espectculars.
Amb 16 grams d'Indigo he aconseguit tenyir unes 12 madeixes de llana, i crec que encara no s'esgotat el tint. Així es que, guardaré un dies el liquid d'Indigo, per fer més madeixes de verd, que resulta de tenyir una madeixa de groc + blau. I madeixes de color lila, que resulten de tenyir una madeixa de granate + balu.

Tenyir amb Indigo, podriem dir que es com fer magia, s'introdueix la madeixa de llana dins l'olla un minut, i quant treiem la madeixa de l'olla, primer es de color groc, i de cop i volta, el color va cambiant, a verd i despres a blau. Magia!!!!!

Una nova joguina i tints naturals del Perú !!!

Ja m'ha arribat del Perú la filadora, amb una varietat de tints naturals peruans per tenyir.

Un tint anomenat la Malluca (en llengua aymara) i el nom científic "Muehlenbeckia volcanica": Es una excelent planta tinctòria de la qual s'obte un intens color blau. S'habia utilitzat en el tenyit de textils en la cultura prehispànica com Paraques e Inques.

Un altre anomenat Molle huiñan en llengua quechua i nom científic "Schinus molle": tenyeix de color groc.

La Tara, nom científic " Caesalpinia spinosa", te una gran concentració de tanins, per tant donarà color groc i servirà per modificar el color i mordentar.

Un quart tint, no ha vingut marcat amb el nom, aleshores no puc saber quin es, nomes que fa un color vermellos, per les primeres proves que he fet. Tant pot ser Roja, com Antaco o Ratania.

I el quinè i ultim tint, la reina dels tints, la cotxinilla.

Isatis tinctoria: Herba Pastel

Ara fa un any, més o menys, vaig plantar deu llavors d' Isatis. Els recipients amb les deu llavors van estar fins a mitjans de juny a la terrassa de casa, que durant aquests mesos de primavera, te una mitjana de 18 graus. Així que les Isatis van creixer rapidament i es van posar d'alló més maques. Però va arribar el dia de plantar-les a l'hort, i de les deu llavors, només m'en van sobreviure una (quina ràbia). Durant tot l'estiu la vaig mimar molt, regar, que no li toques molt el sol, ja que vaig notar que amb el sol directe les fulles es deshidrataven.
Per sopresa meva, ha superat aquest hivern que hem tingut, una nevada suau, molt de fred, poc sol, molt de vent, molta pluja.... Tot i així, ha sobreviscut, i ara està espectacular.

Aquests dies he tornat a plantar llavors, deu llavors d' Isatis, i deu d'Indigo japanese. Però aquest cop, els recipients amb les llavors estan a l'exterior, cara sud-est (sol de matí). La meva gran incògnita és si les Isatis, creixeran a l' exterior o necesitaran una temperatura superior. Us tindrè informats de l'evolució.